Desapercebuda

És curiós. Moltes vegades els detalls insignificants que hi ha en un entorn conegut passen desapercebuts, però quan ja no hi són es troben a faltar.

Segurament, tots els alumnes del col·legi hi havien segut alguna vegada, però sense fer massa cas a la tara. Però quan la van reparar, tothom se’n va adonar.

Era la rajola que els nens petits saltaven quan intentaven passar er allà sobre en línia recta. Era el lloc on els alumnes més grans posaven el peu, per no trepitjar les plantes, per recollir alguna pilota que s’havia colat. Era un lloc on hi començaven a néixer petites mates d’herba...

Poca gent s’havia preguntat el per què del forat. Podria haver estat perquè un dia, mentre hi van deixar repenjats unes teules per arreglar la teulada, podia haver una pilota molt inflada de futbol, al deixar-hi el menjar per entrar a la cuina...

Res d’això. El sol. La escalfor del sol, tant tenaç havia estat el causant d’aquella trencadura. La mateixa calor que li havia donat la forma, la força i la duresa, poc a poc, també l’havia trencat, l’havia canviat, li havia fet ser una mica més útil... l’havia fet ser diferent de les altres rajoles.