UN DETECTIU DE PRIMERA

Un detectiu de primera:

Em faltava poc per abandonar l’escola, en un mes en tocava passar a fer el batxillerat a un altre institut.

Feia com tres mesos que ningú m’encarregava cap cas i confiava en que ningú ho tornes a fer, mentres pensava e això assegut en un banc del pati l’Antoni Pou, un noi de segon d’ESO que volien fer fora del col·legi per fer grafits a les parets, ell ho negava empre que els professors l’interrogaven.

Ells no paraven uns nois els van dir que l’havien vist i no pararien fins a demostrar que ell havia fet els grafits fos veritat o mentida. Ell sàvia que el temps corria en contra seva i no podia perdre ningun segon. Va venir a demanar-me que l’ajudes, he de dir que jo me’l creia donat que els que van dir que l’havien vist, no eren uns alumnes molt de confiar en ells, però vivim en una democràcia i si hi ha gent que l’ha vist fen-t’ho no es pot fer res si no hi han proves.

El vaig acompanyar fins al joc dels fets, no hi havia res que demostrés que les lletres FROK les hagués escrit ell i no hi havia res que demostres el contrari, em vaig asseure a les escales a pensar en que podia fer per ajudar l’Antoni.

Quan tornava al pati vaig veure una càmera de l’estació de tren que apuntava cap al col·legi, al sortir de les classes el primer que vaig fer va ser anar a l’estació i demanar per veure la cinta, no sortia res.

Vaig tornar a l’escola el dia següent amb la sensació de que seria el primer i únic cas que no podria resoldre, quan els que havien anat a dir als professors que l’Antoni havia fet les pintades se’m van posar davant amenaçadorament, per sort es van anar quan van beure que uns policies que sempre venien a l’entrada i sortida. En grup eren molt valents però quan hi havia algú que era mínimament perillós per a ells s'anaven corrents sempre. Aquest fet em va reafirmar en les meves sospites de que ells eren els culpables, segurament els molestava que alguns investigues el cas, però no tenia res en contra seva i no podia acusar-los sense probes.

Va ser un dia llarg per a mi les classes se’m feien molt llargues i cada minut mel pasava pensant en el cas. A la sortida de l'escola, vaig veure que en la paret d'una casa estaven desmuntant una cosa, donada la meva incontrolable curiositat vaig tindre que anar a preguntar que feien els dos operaris, em van dir que desmuntaven una càmera perquè un colom l'havia tapat amb les seves defecacions.

Vaig mirar a dalt de la torre on m'havien dit que estava la càmera, des d'allà segur que es podia veure el lloc on havien sigut pintats els grafits. Vaig preguntar a en Pere l'operari si em podia deixar veure el vídeo que era molt important, va dir que si, vaig córrer a casa per analitzar-lo es veien quatre persones fent un graffiti però no les cares, després d'una hora de mirar el vídeo em vaig donar compte de que el vidre del costat feia de mirall i sempre que pasava per allà em podia veure, vaig ampliar l’ imatge i es podien veure clarament les cares dels que l'havien acusat.

No vaig esperar al dia següent vaig córrer a l'escola i vaig ensenyar el vídeo amb les cares al director, ell es va encarregar de que paguessin pel que havien fet i per acusar falsament a un company.

FI!!!!