Això va passar a la escola Montserrat de vallvidrera. Tothom tornava de vacances, tot començava, nous alumnes, nous professors, un nou curs que començar amb nous reptes, amb noves metes, noves amistats, retrobades de amics de alumne a professor.
Com cada curs la directora de l'escola desitjava a tots els alumnes que comanessiomencessin el curs amb ganes, de les normes y de las novetats del cole. Els alumnes com gairebé sempre de les normes poc a poc que va passant el curs s’obliden, sobretot que no es pot córrer per el passadís, que no es poden llenar papers per allà on vols, que s’ha de mantenir la escola ben neta…però tot i així que de vagades s’oblidin i algún professor o monja els hi hagi de cridar la atenció rectifiquen ràpidament i aprenen la lliçó...
Però un dia normal de cole com qualsevol altre els alumnes de 4 d’eso compensaven a fer les primeres classe del mati tot transcorria normal, cada un a la classe que li tocava, gent sense fer els deures, amb algun un problema al ordinador però res fora de lo normal,però el pitjor encara estava per arribar .En la classe començaven amb les típiques brometes de apagar-se, de llençar-se coses, de córrer, de pegar al company de fer tonteries i clar com bé se sap aquestes coses sempre acaben malament, doncs exactament això li va passar a dos alumnes de la classe de 4 d’eso, a el Adrià i l' Óscar. Van començar a barallar-se de broma, però clar aquestes coses acaben malament i van sortir els dos corrents pel passadís amunt cridant com bojos, un darrera del altre i sense voler no es van donar conta de que hi havia un senyor arreglant les tuberias del lavabo i sense voler el Adrià va empuchar a l' Óscar i li va donar un cop al senyor que estava treballant i va fer que el senyor li dones am un ferro a la tuberia i que es petes, i va començar a sortit tot d’aigua ,el senyor es va caure de la escala per per la eclipsada d’aigua que es va emportar, l’Óscar i l’Adrià van fer cara de preocupació per el que havien fet, ràpidament van anar a cridar a la mare Mònica, que quan ells li van explicar es va quedar amb cara de sorpresa va anar corrents va veura tot l'embolic que havien fet, va ajudar al señor... Això va fer que la per molt que la volguesin arreglar no van poder aixi que sempre hi han hagut goteres i així és com va passar la historia de tota la humitat que hi ha en aquesta part del l'escala de el lavabo.
Com cada curs la directora de l'escola desitjava a tots els alumnes que comanessiomencessin el curs amb ganes, de les normes y de las novetats del cole. Els alumnes com gairebé sempre de les normes poc a poc que va passant el curs s’obliden, sobretot que no es pot córrer per el passadís, que no es poden llenar papers per allà on vols, que s’ha de mantenir la escola ben neta…però tot i així que de vagades s’oblidin i algún professor o monja els hi hagi de cridar la atenció rectifiquen ràpidament i aprenen la lliçó...
Però un dia normal de cole com qualsevol altre els alumnes de 4 d’eso compensaven a fer les primeres classe del mati tot transcorria normal, cada un a la classe que li tocava, gent sense fer els deures, amb algun un problema al ordinador però res fora de lo normal,però el pitjor encara estava per arribar .En la classe començaven amb les típiques brometes de apagar-se, de llençar-se coses, de córrer, de pegar al company de fer tonteries i clar com bé se sap aquestes coses sempre acaben malament, doncs exactament això li va passar a dos alumnes de la classe de 4 d’eso, a el Adrià i l' Óscar. Van començar a barallar-se de broma, però clar aquestes coses acaben malament i van sortir els dos corrents pel passadís amunt cridant com bojos, un darrera del altre i sense voler no es van donar conta de que hi havia un senyor arreglant les tuberias del lavabo i sense voler el Adrià va empuchar a l' Óscar i li va donar un cop al senyor que estava treballant i va fer que el senyor li dones am un ferro a la tuberia i que es petes, i va començar a sortit tot d’aigua ,el senyor es va caure de la escala per per la eclipsada d’aigua que es va emportar, l’Óscar i l’Adrià van fer cara de preocupació per el que havien fet, ràpidament van anar a cridar a la mare Mònica, que quan ells li van explicar es va quedar amb cara de sorpresa va anar corrents va veura tot l'embolic que havien fet, va ajudar al señor... Això va fer que la per molt que la volguesin arreglar no van poder aixi que sempre hi han hagut goteres i així és com va passar la historia de tota la humitat que hi ha en aquesta part del l'escala de el lavabo.
No hay comentarios:
Publicar un comentario