D-LINK La aventura d'un router inalàmbric.

Hola jo em dic D-LINK  i soc un router inalàmbric vaig néixer a una fabrica de la Xina. D’allà nomes recordo que vaig sortir d’una fabrica i que em van posar a dins de una capsa on tot era fosc. Passaven les hores, els dies, els anys. Per fi un dia vaig notar un moviment( com si m’agüessin agafat i canviat de lloc), jo sentia veus, però no entenia el que deien. De sobte vaig sentir que s’engegaven uns motors. En aquell moment es va enlairar un vol que va aterrar al aeroport del Prat, a Barcelona.

D’allà em van col·locar en un camió i em van portar fins a la terminal de D-LINK  de Barcelona. Allà em vaig estar en un magatzem dies i dies en la mateixa caixa fosca i avorrida de sempre.

Al cap d’uns mesos, vaig tornar ha notar moviment i aquell va ser el últim transport, em van col·locar en una furgoneta, conduïda per un paio una mica esverat, ja que anava de canto a canto; la furgoneta em va deixar en una tenda de telecomunicacions de Sarrià.

Allí no vaig estar gaire temps, encara que com a mínim em van treure de la fosca i avorrida caixa y em van col·locar en una prestatgeria que podia observar el carrer central de sàrria. Les poques setmanes que vaig estar allà vaig aprendre moltes coses sobre els humans ja que no en parava de veuran en tot el dia.

Per fi un dia va entrar una dona d’una edat mitjana a la tenda, era una dona especial ja que portava el cap tapat amb un bel i portava una creu penjant. Aquella dona va estar una bona estona conversant amb el venedor de la tenda i vaig sentir que li demanava dotze routers inalambrics D-LINK allà vaig pensar que jo podria ser un d’ells i per fi alliberar-me i posar-me amb marxa. Me’n recordo que el senyor li va dir a la dona que si es podia esperar un moment que anava al magatzem a buscar-los. Al sentir allò vaig pensar que jo ja no tenia cap possibilitat de sortir d’aquella tenda, però em vaig sorprendre quan el venedor va sortir amb onze routers, per tant li faltava un i va agafar una capsa i m’hi va posar dins.

Sabia que la meva vida canviaria en qüestió de molt poc temps i per tant jo me’n vaig alegrar molt, però tenia els meus dubtes; com: ¿on serè? ¿quan? ¿per a qui?...

Al dia següent em van treure de la capsa dos nois que no havia avist mai, jo estava en una sala molt gran de color blanc i amb moltes taules, tenia cadires, tenia una pissarra...amb aquets elements que vaig observar, vaig deduir perfectament que hem trobava en una classe d’una escola. De m’entres que jo observava la classe un d’aquells nois em va agafar i em va connectar una sèrie de cables i em va connectar a la corrent.

Aquell va ser el moment que tant esperava es quan jo vaig néixer de veritat començava una nova vida una vida de interacció, treball i ajuda als demes. I així he viscut fins ara soc un router que m’encarrego de obri’ls-hi les portes a Internet a 40 alumnes. Faig el que puc ja que son molts algun cop també m’equivoco i fallo, però sempre dono el màxim de mi i m’esforço per que la connexió vagi ràpid, ja que aquest es em meu treball.