Roseline, la bondad en persona

Tot va començar una nit del 23 de maig de 1970, el carrer en aquells moments era el pitjor lloc on podies estar, les revoltes per part del comunistes van augmentar, la ciutat de barcelona esta pasan per uns moments de crisis, la ciutat esta repleta de tristesa, nens sense families, dones que han perdut el marit en aquests conflictes...tot era un caos. Hi havia una nena que es deia Roseline, feia poc, abans de que comensesin les revoltes va vindre de França perque Barcelona era una ciutat que als seus pares els tenia el cor robat. La nena vivia amb els monjos del monestir de la ciutat ja que malauradament havia perdut als pares en un dels enfrontaments contra els faixistes. A la ciutat hi havien uns establiments on un grup de voluntaris oferien menjar i allotjament per a persones que no tenien res per culpa de la guerra. Els monjos del monestir on vivia la Roseline eren molt cuidadosos i tenien molta por dels seus inquilins i no els deixaven sortir perque els matarien. La Roseline, a la seva habitació tenia un rosetó que donava al exterior, a uns carrerons on no hi passava ningù, cada dia que passava els aliments de els centres d'acollida per els malalts de la guerra s'esgotava, per això la Roseline va pensar fer com una petita porta per el roseto de la seva habtació per on pogues sortir i entrar per portar aliments als malalts, aixi va continuar fins que tots els malalts es van poder recuperar i van guanyar la revolta els comunistes, per fi va acabar el temps de sang.