Cada dia a la mateixa hora, nens i nenes del col·legi Montserrat entraven a l’escola per la més que polèmica porta daurada. Era molt allargada, gruixuda i una mica esquerdada pels cops que havia anat reben al llarg de la seva existència. Un cop passada aquesta porta es podia apreciar un magnífic camí envoltat d’uns arbres i flors dignes d’un palau. Més al fons es veia un preciós jardinet ben cuidat on estava prohibit trepitjar-lo. A la dreta d’aquesta moqueta verda tan llampant estava la porta d’accés a l’interior de l’escola. Mirant cap amunt d’aquesta es veia tota la façana d’aquella magnífica escola que semblava feta per art de màgia.
En aquest últim tram de l’exterior del col·legi descrit es on vaig passar els meus millors moments en la meva bonica i ràpida infància. La façana de l’escola era la part més important per a mi del col·legi Montserrat, allà havia compartit risses i secrets amb els meus millors amics, havia contemplat el cel blau assentat en un banc i lo més important, havia conegut a la persona més important de la meva vida, la Carolina. Va ser si no recordo malament, un dos de maig, amb la calor que ens asfixiava a tots i amb els exàmens finals a sobre, quant estava assentat durant el patí en un banc, vaig mirar la immillorable façana del col·legi, i de cop quan vaig abaixar la vista per para atenció al meu voltant vaig poder apreciar amb els meus ulls una noia nova que no havia vist mai amb un somriure enlluernador. Va ser un amor a primera vista, i al cap d’una setmana d’ençà d’aquell fet ens vam conèixer, ens vam fer molt amics,vam compartir rialles, ens vam sentir atrets i ella es va enamorar perdudament de mi. Aquest èxit amb l’amor d’aquesta preciosa noia el vaig atribuir a un miracle de la façana, ja que al retreure la vista d’aquella preciosa vista vaig veure’n una que encara em va agradar més i em va arribar al cor.
Quins records més bons!, va ser la meva millor època de la meva vida. Ja moments en la vida en que una simple façana o qualsevol cosa que sembla que no tingui importància cobra tot el protagonisme. La vida ja ho te això, per tant hem de gaudir de tot el que ens envolta i viure-ho al màxim, per que aquestes coses passen cada molt de temps, o qui sap? Potser mai mes.
La vida es una autentica capsa de sorpreses. Per això me l’estimo tant.
Roger,
ResponderEliminarM'ha agradat molt la teva història. Ha estat molt bona idea el fet de relacionar la façana de l'escola amb una història d'amor.
El que jo hagués posat es una foto real de la façana del col·legi, no una qualsevol.
Hi han algunes faltes d'ortografia, però personalment crec que està bé.
Jo pot ser hagués utilitzat o hagués fet més referència a la façana, ja que crec que la comentes poc, i es justament del que ha de tractar. T'has centrat molt en l'història d'amor amb la Carolina i crec que la relació amb la façana l'has nombrat poc.
M'ha sorprès molt la teva redacció, i sincerament crec que està molt bé.
Felicitats!!
Carla.